El Suprem determina que els òrgans de gestió estan facultats per liquidar-los per estimació directa i rebutjar l'objectiva servint-se de les dades que consten a l'Administració i sense examen de la comptabilitat de l'afectat.

Hisenda pot exigir pagar més als autònoms sense que actuï un inspector si detecta que ha superat el llindar del règim d'estimació objectiva (mòduls). Tal com determina el Tribunal Suprem (TS), els òrgans de Gestió de l'Agència Tributària (AEAT) estan facultats per treure el contribuent del règim d'estimació objectiva, traspassar-lo al d'estimació directa i emetre la liquidació tributària resultant.
En concret, la nova doctrina del Suprem estableix que "en el marc d'un procediment de comprovació limitada en què es detecti, servint-se de les dades que constaven a l'Administració i sense examen de la comptabilitat de l'obligat tributari, la improcedència d'aplicació del mètode d'estimació objectiva per a la determinació de la base imposable d'un impost, els òrgans de gestió estan facultats per fixar aquest element mitjançant l'estimació directa i emetre'n la liquidació tributària resultant.
El Tribunal tomba així el criteri de la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, que va donar la raó al contribuent afectat, que sostenia que no cal canviar el règim del contribuent en seu de gestió, ja que aquesta facultat està reservada als organismes dInspecció. Tot i això, el Suprem conclou el contrari i avala els arguments de l'Administració i l'Advocacia de l'Estat.
"La interpretació realitzada per la Sala d'instància no pot ser compartida per aquest Tribunal", conclouen els magistrats del Suprem. A la seva sentència, expliquen que per regularitzar la situació tributària del recurrent a la instància, acollit al mètode d'estimació objectiva per a la determinació de la base imposable de l'IRPF, l'Oficina de Gestió va iniciar un procediment de comprovació limitada -en base a l'article 136 de la Llei General Tributària (LGT)- per tal de comprovar la correcta determinació de l'activitat econòmica d'acord amb aquest mètode i, per tant, la seva correcta inclusió.
Primer, l'AEAT va constatar les dades que existien a poder de l'Administració. En concret, dades consignades als llibres registres del contribuent i, especialment, dades facilitades per tercers a través del model 190, sense examen de la comptabilitat de l'obligat tributari. L'Agència va determinar que s'havien superat els llindars previstos per a la determinació de la base imposable mitjançant estimació objectiva i va determinar el rendiment net mitjançant el mètode d'estimació directa, modalitat simplificada, tenint en compte les despeses deduïbles fiscalment.
"La resolució administrativa que va posar fi al procediment de comprovació limitada es va ajustar als límits previstos a l'article 136 de la LGT, sense que resultés necessari examen de la comptabilitat", conclouen els magistrats del Suprem. "A més, no hagués estat possible ja que la normativa de l'IRPF no obliga a portar com comptables les persones físiques acollides en l'impost al mètode d'estimació objectiva", argumenten.
Després d'analitzar la normativa de l'IRPF, els magistrats conclouen que només estan obligats a portar com comptables els contribuents que desenvolupin activitats empresarials el rendiment de les quals es determini en la modalitat normal del mètode d'estimació directa, llevat que l'activitat empresarial no tingui caràcter mercantil d'acord amb el Codi de comerç. "En la resta de casos de determinació del rendiment en estimació directa, no és obligatòria la porta de comptabilitat, sinó que han de portar determinats llibres registres fiscals", diuen.
Per això, el Suprem afirma que "s'han mantingut els òrgans de gestió en la seva actuació dins dels límits que marca l'article 136 de la LGT, i s'ha constatat que s'havien superat els llindars previstos per a la determinació de la base imposable mitjançant l'estimació objectiva, resulta que l'aplicació a l'obligat tributari, en el si del procediment de comprovació limitada, del règim d'estimació directa en la modalitat simplificada era una conseqüència necessària de l'exclusió del règim d'estimació objectiva".
Segons el parer de la Sala, els òrgans de gestió estan facultats per fixar aquest element mitjançant l'estimació directa i emetre la liquidació provisional resultant sense que s'exigeixi acudir necessàriament al procediment d'inspecció tributària. "En aquests casos, la determinació de la base imposable per la modalitat simplificada del mètode dʻestimació directa no exigeix lʻexamen de la comptabilitat ni suposa la comprovació de lʻaplicació dʻun règim tributari especial", precisa el Suprem.
La sentència clou que lòrgan de Gestió ha actuat correctament i que ha realitzat les actuacions que únicament li estan permeses dins del procediment de comprovació limitada. Resumeix que la superació dels llindars per a l'estimació objectiva comporta automàticament l'exclusió del mètode i la inclusió necessària en la modalitat simplificada del mètode d'estimació directa. "En conseqüència, no es pot admetre que decaigui la competència de l'òrgan de Gestió i hagi d'entrar en joc l'òrgan d'Inspecció per determinar la base imposable per un mètode diferent de l'elegit per l'obligat tributari", conclou.

QUÈ ÉS EL QUE DIU LA NORMATIVA?

La controvèrsia que analitza el Suprem en aquesta sentència gira al voltant de la necessitat interpretar l'article 136 de la Llei General Tributària (LGT). Aquest precepte regula el procediment de comprovació limitada. L'article fixa que en aquest procediment l'Administració tributària només pot fer les actuacions següents. D'una banda, l'examen de les dades consignades pels obligats tributaris a les seves declaracions i dels justificants presentats o que es requereixin a aquest efecte. En segon lloc, examen de les dades i els antecedents en poder de l'Administració tributària que posin de manifest la realització del fet imposable o del pressupost d'una obligació tributària, o l'existència d'elements determinants de la mateixa no declarats o diferents dels declarats per l'obligat tributari. En tercer lloc, controlar els registres i altres documents exigits per la normativa tributària i de qualsevol altre llibre, registre o document de caràcter oficial, així com l'examen de les factures o documents que serveixin de justificant de les operacions incloses en aquests llibres, registres o documents. L'examen de la comptabilitat es limitarà a constatar la coincidència entre el que hi figuri i la informació que obri en poder de l'Administració tributària, inclosa l'obtinguda en el procediment. En darrer lloc, requeriments a tercers perquè aportin informació.